lunes, 14 de octubre de 2013

Trail de Vallada por David Salan


Llegada a Vallada el día 6 de octubre con un cielo amenazador de lluvia que no hizo presencia hasta después de acabar la prueba.
 
Recogida de dorsal y camiseta de la carrera, es lo que había en la bolsa del corredor (se nota la crisis) y a calentar un poco porque el tiempo de la salida se acerca.
 
Salida conjunta de la prueba reina y la de iniciación, no me gustó está nueva forma de dar la salida, hasta ahora la salida de la prueba corta se hacía unos pocos minutos después de la reina. De esta forma es imposible controlar la posición en la que te encuentras, así toda la vuelta por dentro del pueblo hasta el kilómetro 2 donde se separan las dos carreras y pude preguntar a un voluntario cuantos habían pasado, la respuesta sorprendente para mí, sólo unos 10 ó 12, pues ánimo y para arriba que comienza la subida.
 


A los pocos metros un cambio de sendero que no estaba bien marcado y gracias a unos compañeros que iban delante que avisaron y nos pudimos dar la vuelta, ahora ya imposible saber el puesto. Continúo el ascenso y adelanto a unos pocos compañeros de sufrimiento.
 
Llegada al avituallamiento después de hacer la mayor parte de la subida, beber medio vaso y preguntar posición, respuesta no muy creíble, pasaron 5 ó 6, en ese momento llega la primera chica y cuando le confirman que es la primera ya me empiezo a creer la posición, porque por experiencia sé que la primera chica puede quedar fácil entre los diez primeros.
Según llega el compañero Jose Carlos Sais del club hermano de Guadassuar nos damos ánimos y arrancamos juntos, le comento la posición que llevamos y que a partir de ahora el terreno ya no era tan duro en las subidas, ya que él iba sufriendo de problemas de espalda, y podría dar el máximo. Así fue, a los pocos metros imposible seguirle y sólo pude intentar mantener la posición.
 
Llegamos al collado del castillo, sólo se ven los restos de los muros del castillo, pero la vista desde el alto era imponente. Desde allí sólo quedan 2 km de bajada hasta Vallada.
 
Bajada rápida y técnica, intento no perder la referencia del corredor que llevo delante. Nos alcanza un grupo y ya somos unos 8, llevo 2 por delante y otros 5 por detrás.
en una de las partes de senda con cárcavas (las hendiduras profundas que hace el agua por los caminos) el compañero que va detrás se cae y yo cometo un error a intentar ver que pasó, en ese momento primera torcedura de tobillo, me repongo y continúo. La concentración ya no la tenía en la carrera si no en el tobillo, segundo error, a los pocos metros torcedura del otro tobillo, me aparto y dejo pasar al resto del grupo. A partir de ese momento me lo tomo con más calma hasta el final de la parte técnica de la bajada.
 
En el kilómetro 8,5 se acaba el sufrimiento y comienza una pista entre campos cómoda y rápida, ahora a darlo todo hasta meta intentando alcanzar al corredor que tengo por delante pero es imposible, a falta de 200 m para meta veo que esos 50 m no los voy a poder recuperar así que me tomo un respiro, busco donde está Raquel para darle un beso y las gracias por estar siempre ahí y por fin cruzo la meta.
 
Tiempo 1h 11' 25''   ritmo 7'45''
 
Parciales:
km 2 en 10'50''
                    parcial 22'51''
km 4 en 33'41''
                    parcial 14'21''
km 6 en 48'02''
                    parcial 15'13''
km 8 en 1h03'16''
 

Como se puede ver por los parciales hay zonas que si se puede correr y hay otras en las que se camina, casi hacia atrás 11'25'' el km!!!!
Esto es un trail....



lunes, 7 de octubre de 2013

ÚLTIMO TRIATLÓN DE LA TEMPORADA: DOS PODIUM

Fantástico broche final a la temporada de triatlón. El domingo, en el triatlón de Benidorm, Ximo el Gato y Aitor M. Valdivieso consiguieron subir al podium. Cada uno en su categoría (veterano 2 y sub23) y cada uno en una disciplina (sprint y olímpico). Los dos fueron terceros, dos podiums que saben a gloria. Han acabado la temporada en una forma fantástica y nos deja a todos un buen sabor de boca. No cabe duda que esto acaba de empezar para ellos dos (es su primer año) y que la temporada que viene seguirán disfrutando y dándonos alegrías a este club, a este grupo de amigos. 



Felicidades a los dos de parte de todos los miembros del club!!.



jueves, 3 de octubre de 2013

Entrevista a Ximo Baeza por su 5º Ironman

Ximo Baeza al Challenge Vitoria 2013 (triatló distancia Ironman)

El passat 28 de juliol, Ximo Baeza, triatleta de l’Alcúdia prengué part en el Challenge Vitorià, triatló de llarga distancia (Ironman), que consistia en cobrir els 3800m del segment de natació, 180 km del de bici, i acabar de manera èpica amb una marató, 42 km corrent. El nostre veí de l’Alcúdia, realitza la seua proesa en un temps de 12 hores i 5 minuts. Després d’un molt bo segment de natació, Ximo tingué que afrontar els 180 km de bici, sense drafting (sense poder anar a roda), amb vent en contra, in encara li quedaren forces suficients per baixar de la bici i córrer amb garanties els 42 km que li restaven.




Ximo es un referent d’aquest esport en el nostre poble, sens dubte es tracta del triatleta més consolidat, un dels més destacats del Club L’Alcúdia Triatló, i més si parlem de llarga distancia, ja que amb el del passat 28 de juliol, ja porta 5 triatlons distancia Ironman acabats, o com es diu en l’argot del triatló, Ximo ha sigut 5 vegades finisher, i això, són paraules majors.



Entrevista

¿Quan comença a rondar pel teu cap començar la pràctica del triatló?

“Tot va començar fa nou anys, quan vaig anar a vore un amic, que ja estava clavat en aquest món, al triatló d’Antella, era la primera vegada que jo en veia un. Va ser ell qui em va animar a provar-ho. A partir d’aleshores, a la temporada següent ja vaig començar amb duatlons i triatlons. 
Respecte a participar en un Ironman, en el Club Triatló Algemesí, el meua anterior club, ja hi havia gent que havia participat en alguns, i anaven a participar en el IM de Àustria en 2008. Jo em vaig dir, si ells poden fer-ho, jo per que no? I em vaig apuntar, Va ser una coses d’eixes que no et pares molt a pensar, si ho haguera pensat no ho haguera fet”.

¿Que suposa per a tu?

“Es un repte, una motivació. Intentar superar la distancia, independentment de classificacions i temps. Encara que sempre tens eixe punt de competitivitat que et fa intentar millorar, però cada any es distint”.

¿Amb este ja son 5 Ironman, que hi ha del primer que vas fer i com ho veus ara?

“Pues en el primer va ser en el que millor temps vaig marcar de tots, però d’altra banda en els últims que he fet tinc la sort de creuar la meta amb el meu fill.
Els 5 que he fet, sempre els he fet amb la mateixa idea, gaudir eixe dia fent el que m’agrada, patint però gaudint. Crec que tots els que practiquem esport, som masoques, ens agrada esta forma de patiment, i els que fem triatló un poc més”.

¿Després d’un 5è hi haurà un 6è?

“Jo espere que sí, no se on, ni quan, perquè depèn de moltes coses: treball, família, vacances i de que més gent del club s’anime a provar la llarga distancia”.

¿Penses recórrer el món amb aquesta excusa?

“Impossible, m’agradaria que es poguera. Jo només pense en poder seguir practicant aquest esport uns quants anys més, i si amb eixa excusa podem visitar llocs nous, millor”.

Destaca allò que mai falta en la teua motxilla (a part de la bici, les ulleres, etc.).

“No, realment no porte res especial, només lo necessari per a un triatló qualsevol”.

Un consell per a qui comence a plantejar-se la pràctica d’aquest esport.

“Sí jo puc fer-ho, qualsevol ho pot fer, fins i tot molt millor. Com diuen, no se li ha de tindre por, però mai perdre-li el respecte. Altra cosa que voldria afegir... si ho probes t’agradarà, i estàs perdut, perquè açò enganxa”.

¿Fa 10 anys et veies fent açò?

“Ni de conya, fa 10 anys només eixia els diumenges amb la MTB i uns anys més enrere ni això”.

¿Es precís tindre entrenador, o formar part d’un club?

“Jo crec que formar part del club es important, perquè, encara que no s'entrene habitualment amb la gent del club, sempre es una alegria coincidir amb algun company en qualsevol prova, a part de demanar consell o que et poden ajudar.
Respecte al entrenador, es important que algú et guie els entrenes i poder tindre la seguretat de estar fent les coses correctament, encara que després influeixen moltes coses en els resultats, que eixiran o no com u espera”.

Sens dubte la proesa de Ximo, es un dels fets més destacats succeïdes en el panorama esportiu del nostre poble, i com a tal ha de tenir repercussió. 

Enhorabona Ximo!!





 

Des d'aquestes pàgines volem donar les gracies al Centre de Fisioteràpia, Osteopatia i Nutrició de l’Alcúdia, a Pairrop, a GPB Enginyers, al Bar de la Piscina Municipal, a Hidrosalud, a Brakesport, a Medical Sports, a la Fundació de la Caixa Rural i a l’Ajuntament de L’Alcúdia, pel seu recolzament incondicional al Club l’Alcúdia Triatló.