martes, 8 de julio de 2014

Ricardo Cogollos - un lluitador

Ricardo es una deixes persones que estima l’esport… l’estima com ningú… des de ben jove. El futbol va ser la seua primera gran passió. Fou el  capità, en la categoria juvenil, d’eixe Alberic CF que es disputa amb el CE L’Alcúdia el ascens a divisió d’honor… Era un futbolista que combinava un físic portentós amb classe. Aplega a jugar en tercera divisió, però per la detecció d’una cardiopatia lleu va decidir deixar aquest esport.




Però Ricardo no pot romandre quiet, es creix amb les dificultats, busca nous reptes i aconsegueix tot allò que vol. Després d’uns anys d’inactivitat va decidir preparar el triatló d’Antella. Aquesta prova es una de les mes importants del nostre territori, i per a molts de nosaltres ha sigut un referent, molts de nosaltres hem començat a practicar aquest esport tenint com a objectiu poder participar i acabar aquesta dura proba.  I en això estava Ricardo, amb la il·lusió del que comença en aquest apassionat esport, exprimint-se al màxim, entrenant dur, gaudint de l’esforç… quan la salut li va jugar una mala passada… Jo no el coneixia aleshores, però segur que va ser un colp molt fort… Encara que ell és una deixes persones que trau força d’on no hi han, que afronta els problemes amb dedició, i que no perd mai ni el somriure, ni les ganes de fer broma…

Després d’un llarg temps de tractaments, i una complicada operació… la seua malaltia quedà controlada. I en el ressorgir de tot allò, després de superar aquella etapa tan dura, prengué la determinació de participar i acabar el Triatló d’Antella, un objectiu esportiu d’anys enrere que ara li servia d’inspiració personal per tirar endavant… per ressorgir, per demostrar-se a ell mateix que podia amb qualsevol cosa que es decidira fer.

Es va adherir al nostre club, i des de el primer moment la seua vitalitat i força va ser un element dinamitzador. Comença a entrenar amb nosaltres, la temporada 2013/2014, després de superar amb èxit tots els controls mèdics pertinents, els metges li digueren que podia dedicar-se de ple, únicament havia de tindre compte amb els pics d’intensitat.


Si no recorde mal va debutar en Albalat, on junt a la resta de companys va fer una bona carrera, en aquell duatló per equips. Després vingué el duatló de Carcer, on tot i patir una caiguda a l’entrada de la T2 va fer un molt bon temps. I per fi… a finals del mes de maig, debuta en el triatló de Cullera. Amb el seu debut ja es podia considerar triatleta, encara que ja feia anys que havia demostrat que tenia eixe capacitat de superació que te la gent que practica aquest esport. Ricardo feia temps que havia demostrat que tenia esperit de triatleta. Després de Cullera vingué Dènia, Bétera… i segurament algun més que ara no recorde. S’apropava la data del triatló d’Antella, el seu gran objectiu, i ell estava entrenant amb més il·lusió que mai. Però la vida no es justa, no ho ha sigut amb Ricardo. Setmanes abans del XIV triatló d’Antella, en un control rutinari li detectaren que la seua malaltia s’havia reproduït. Lluny d’afonar-se, ens va demostrar que els somnis s’han de perseguir… Ell es sentia amb força, estava preparat i no anava a deixar passar l’oportunitat, continua entrenant amb més ganes encara. Començaria el tractament una setmana després de la prova, tenia temps. I així va ser, participà en aquell triatló com tantes i tantes vegades havia somiat. Va ser dur, com sempre ho es allí… per l’exigència del segment ciclista, per la temperatura, per el alt nivell dels participants… Després de fer una carrera molt regular creua la meta, per fi, la seua meta... Li demostrà a tothom i per damunt de tot es demostrà a ell mateixa que no res era més fort que la seua convicció… res podia amb la seua voluntat.


Aquestos últims dies Ricardo no està passant-ho molt be… la lluita esta sent dura… però ningú com ell pot afrontar una cosa així… 


Anim i força Ricardo!!! Tu pots amb tot!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario