jueves, 3 de octubre de 2013

Entrevista a Ximo Baeza por su 5º Ironman

Ximo Baeza al Challenge Vitoria 2013 (triatló distancia Ironman)

El passat 28 de juliol, Ximo Baeza, triatleta de l’Alcúdia prengué part en el Challenge Vitorià, triatló de llarga distancia (Ironman), que consistia en cobrir els 3800m del segment de natació, 180 km del de bici, i acabar de manera èpica amb una marató, 42 km corrent. El nostre veí de l’Alcúdia, realitza la seua proesa en un temps de 12 hores i 5 minuts. Després d’un molt bo segment de natació, Ximo tingué que afrontar els 180 km de bici, sense drafting (sense poder anar a roda), amb vent en contra, in encara li quedaren forces suficients per baixar de la bici i córrer amb garanties els 42 km que li restaven.




Ximo es un referent d’aquest esport en el nostre poble, sens dubte es tracta del triatleta més consolidat, un dels més destacats del Club L’Alcúdia Triatló, i més si parlem de llarga distancia, ja que amb el del passat 28 de juliol, ja porta 5 triatlons distancia Ironman acabats, o com es diu en l’argot del triatló, Ximo ha sigut 5 vegades finisher, i això, són paraules majors.



Entrevista

¿Quan comença a rondar pel teu cap començar la pràctica del triatló?

“Tot va començar fa nou anys, quan vaig anar a vore un amic, que ja estava clavat en aquest món, al triatló d’Antella, era la primera vegada que jo en veia un. Va ser ell qui em va animar a provar-ho. A partir d’aleshores, a la temporada següent ja vaig començar amb duatlons i triatlons. 
Respecte a participar en un Ironman, en el Club Triatló Algemesí, el meua anterior club, ja hi havia gent que havia participat en alguns, i anaven a participar en el IM de Àustria en 2008. Jo em vaig dir, si ells poden fer-ho, jo per que no? I em vaig apuntar, Va ser una coses d’eixes que no et pares molt a pensar, si ho haguera pensat no ho haguera fet”.

¿Que suposa per a tu?

“Es un repte, una motivació. Intentar superar la distancia, independentment de classificacions i temps. Encara que sempre tens eixe punt de competitivitat que et fa intentar millorar, però cada any es distint”.

¿Amb este ja son 5 Ironman, que hi ha del primer que vas fer i com ho veus ara?

“Pues en el primer va ser en el que millor temps vaig marcar de tots, però d’altra banda en els últims que he fet tinc la sort de creuar la meta amb el meu fill.
Els 5 que he fet, sempre els he fet amb la mateixa idea, gaudir eixe dia fent el que m’agrada, patint però gaudint. Crec que tots els que practiquem esport, som masoques, ens agrada esta forma de patiment, i els que fem triatló un poc més”.

¿Després d’un 5è hi haurà un 6è?

“Jo espere que sí, no se on, ni quan, perquè depèn de moltes coses: treball, família, vacances i de que més gent del club s’anime a provar la llarga distancia”.

¿Penses recórrer el món amb aquesta excusa?

“Impossible, m’agradaria que es poguera. Jo només pense en poder seguir practicant aquest esport uns quants anys més, i si amb eixa excusa podem visitar llocs nous, millor”.

Destaca allò que mai falta en la teua motxilla (a part de la bici, les ulleres, etc.).

“No, realment no porte res especial, només lo necessari per a un triatló qualsevol”.

Un consell per a qui comence a plantejar-se la pràctica d’aquest esport.

“Sí jo puc fer-ho, qualsevol ho pot fer, fins i tot molt millor. Com diuen, no se li ha de tindre por, però mai perdre-li el respecte. Altra cosa que voldria afegir... si ho probes t’agradarà, i estàs perdut, perquè açò enganxa”.

¿Fa 10 anys et veies fent açò?

“Ni de conya, fa 10 anys només eixia els diumenges amb la MTB i uns anys més enrere ni això”.

¿Es precís tindre entrenador, o formar part d’un club?

“Jo crec que formar part del club es important, perquè, encara que no s'entrene habitualment amb la gent del club, sempre es una alegria coincidir amb algun company en qualsevol prova, a part de demanar consell o que et poden ajudar.
Respecte al entrenador, es important que algú et guie els entrenes i poder tindre la seguretat de estar fent les coses correctament, encara que després influeixen moltes coses en els resultats, que eixiran o no com u espera”.

Sens dubte la proesa de Ximo, es un dels fets més destacats succeïdes en el panorama esportiu del nostre poble, i com a tal ha de tenir repercussió. 

Enhorabona Ximo!!





 

Des d'aquestes pàgines volem donar les gracies al Centre de Fisioteràpia, Osteopatia i Nutrició de l’Alcúdia, a Pairrop, a GPB Enginyers, al Bar de la Piscina Municipal, a Hidrosalud, a Brakesport, a Medical Sports, a la Fundació de la Caixa Rural i a l’Ajuntament de L’Alcúdia, pel seu recolzament incondicional al Club l’Alcúdia Triatló.

No hay comentarios:

Publicar un comentario